movi-ment

Estudi de Ioga i Entrenament

6 + 20 DE NOVEMBRE 2021RESPIRA, RELAXA’T, MEDITA neix com un raig de llumen plena tempesta.La claredat va venir del saber de la importància de larelaxació en la nostra societat actual.La Covid-19 va desaccelerar un ritme frenètic extern, iva accelerar certs ritmes interns.Durant el confinament, i ara posteriorment, és més clarque mai la importància de l’auto coneixement,d’aprendre a dosificar la nostra energia, i de re-aprendre a deixar anar física, mental i emocionalment.Aquest és un viatge de retorn a tu. Al reconeixement detu, des de la dimensió física a la més subtil.El nostre és un pas endavant mitjançant tècniquesimportants però senzilles de respiració, relaxació imeditació.

ESTRUCTURA DE LESSESSIONSRespiració, Relaxació, MeditacióViatge per l’anatomia de larespiració; òrgans respiratoris.La respiració complerta per partsNadis i SwarasSamskarasSentada Kaya Stharyam1º SESSIÓ. DISSABTE 6 de novembreMeditació Antar MounaLes facultats de la mentRelaxació – TensióYoga Nidra

MATERIAL A PORTAR: Per a la primera sessió portar un brik de lletPer a la segona sessió un coixí baix, i ni molt tou nimolt dur per a posar sota el cap.I si voleu prendre notes, quelcom per escriure.

SABER: Durant la duració del curs, teniu el meu suport per adubtes, comentaris i preguntes que us puguin anarsorgint desde la pràctica. Telf: 629 412 030

Des de fa més de 15 anys, la nostra filosofia de treball és i ha estat sempre la mateixa: ajudar-vos a progressar i a sentir-vos més bé a través d’un treball de qualitat. No som perfectes, però sempre us donarem el millor de nosaltres perquè sentiu que el que feu a les nostres classes, és el millor que podeu trobar en aquestes disciplines.

A les nostres sessions de ioga treballem la cura de la nostra columna vertebral, no només pel que és en si, sinó pel que representa, simbolitza i significa. Segons el ioga representa l’aspiració, en el sentit de què, d’una manera o altra, sempre aspirem a superar-nos tirant cap amunt. I mai millor dit, perquè és allà dalt on (almenys a la manera clàssica) hi ha el més important: el cap, hàbitat de la consciència o, almenys (si es volgués discutir), el mitjà material que la representa.

Així doncs, quan ens posem dempeus, aspirem a elevar-nos per arribar a la consciència, i no només la pròpia, sinó la universal. La proposta clàssica del ioga és l’alliberació (moksha) que haurem de treballar amb determinació a través d’allò que tenim més a mà, la llibertat de moviment i, sobretot, del silenci de la ment.

Comencem la temporada amb una nova activitat: les kettlebells. A més d’entrenar la tècnica correcta dels exercicis característics d’aquest material, les sessions estaran pensades per ser classes completes en sí mateixes, però també per a complementar les classes de CTM o per a que durant aquestes, qui domini els moviments, pugui incorpora-los modificant els protocols al seu nivell.

Aprendrem, per exemple, a fer correctament el Swing. Aquest poderós exercici ha estat utilitzat durant dècades per millorar el condicionament físic de milers d’atletes (i forces especials), i és l’exercici ‘fundacional’ o bàsic de l’entrenament amb kettlebells, essencial per als moviments més avançats. La seva popularitat es deu en gran mesura al fet que funciona molt bé per la cintura i per cremar greix corporal al mateix temps, pel que és un excel·lent aliat en el teu camí cap a uns abdominals marcats i una cintura prima! A més, permet:

-Enfortir els muscles de tota la cadena posterior. És a dir, endurir els glutis, la part posterior de la cuixa (també l’anterior) i la zona lumbar. -Combinar activitat aeròbica i anaeròbica: cremes greix alhora que desenvolupes múscul. -És un exercici perfecte per realitzar amb el protocol “Tabata”, ja que combina molts muscles alhora i eleva el ritme cardíac molt més que els exercicis corporals purs o els pesos tradicionals.

Durant centenars de milers d’anys hem estat estirant, empenyent, escalant, reptant, saltant, llençant, carregant… També pensant, meditant, respirant, somniant, estimant… Hi ha patrons motors per a totes aquestes activitats humanes i humanitzadores, pràcticament desaparegudes o reduïdes a l’absurd; patrons que si és vol, és poden recuperar (entrenar). Les “noves” tendències: Cross, Paleo, etc., no fan altra cosa que recordar-nos que el tipus de vida que portem la majoria no pot portar-nos més que problemes (tal i com ja és patent). Però aventurar-se a afirmar quina és la via evolutiva correcta, o simplement pensar què és el “natural” per a l’ésser humà, resulta una temeritat. Tant es pot argumentar que humanitzar-nos és recuperar “l’animalitat”, com que el nostre destí és al costat del les divinitats.

1- D’una banda tenim el ioga que, segons la nostra escola, és “ioga evolutiu” i que ens mostra l’aspiració que té tota cultura de donar un pas “més enllà”, una “evolució” espiritual. En aquest sentit, nosaltres pretenem inspirar(nos) amb una pràctica que aspira a al·legoria. Cada sessió és una narració, un conte, un relat on cada practicant, almenys per una vegada, en aquella sessió, representa el paper del vell renunciant que empren el camí de retorn…a casa. Cada postura és la construcció d’aquesta casa, que és un indret habitable (per això agafem “hàbits”), un lloc on la respiració no és mai només un treball mecànic, ni un intercanvi gasós, sinó la connexió amb aquell trosset de l’absolut que perviu amb nosaltres.

2- D’altra banda, hem desenvolupat el nostre propi mètode “Cross” o “Paleo”, que no és res més que la recuperació del vells patrons motors soterrats, primer per la burgesia i, després, per la còmoda tecnologia. Una manera de tornar a fer tot allò que el teu cos està preparat per a fer, i què necessita fer per sentir-se ser. L’entrenament funcional està pensat com una manera de reunir i concentrar en un mateix espai-temps totes les capacitats motores, com ho estan també en un parc infantil o en una pista americana; en una sala “Paleo” o un box de “Crossfit”, però presidides per algunes deïtats en homenatge a allò sagrat, ja què, en origen, tot “joc” o “gimnàstica” tenien la deguda referència sagrada (per això al circuït l’anomenem “sacrifici”, etimològicament acció sagrada). Volem que, jugant seriosament, trobem la millor versió de nosaltres mateixos desenvolupant les nostres habilitats.

Com que les velles deïtats ja no tornaran, i les noves no se sap pas quan vindran, allò que ens queda per a fer és “ludificar” la nostra experiència (no només l’esportiva: què és sinó l’art?). Quan tornis a movi-ment i deixis el teu calçat al sabater de l’entrada, pensa que entres en un “altre món”, que penetres allà on t’esperen totes les teves capacitats físiques i mentals, i on, a base d’assajar i representar moviments, funcions i estabilitzacions, podràs descobrir què significa aquella vella inscripció a l’oracle de Delfos que deia: “coneix-te a tu mateix”.

Les actuals classes de core-pilates les anomenarem directament “entrenament funcional”. En gran mesura ja ho eren de funcionals, però molt enfocades al CORE i l’estabilització. L’objectiu ara, ja no és solament el CORE ni la correcció, què també, sinó que el nostre cos recuperi tot el seu potencial (per exemple, tenir capacitat de resposta a situacions extremes, com haver d’esprintar o enfilar-se per fugir d’un perill; o simplement ser capaços d’alçar i dominar el propi pes corporal), fins i tot, perquè no, una millor imatge (major to muscular, menor nivell de greix). Per això:

1- Seguim (com sempre hem fet) estan al dia en les noves tendències esportives. Tot i ser reticents en canviar la disciplina segons les corrents de moda, mai hem deixat d’atendre els coneixements que els estudis científics avalen. Per això pensem que hi ha prou motius per a incloure aquestes variacions.

2- Les classes estan planificades de manera que tenen un objectiu a llarg plaç (una corporeïtat sana i funcional) i un objectiu a curt plaç (força, potència, hipertròfia, resistència muscular i cardiovascular, etc.). Les sessions tindran, com ara, una part propioceptiva i correctiva; enllaçaran amb una “zona FOCUS”, on, seguint la planificació “apretarem la rosca” (jeje); i finalment uns bons estiraments.

4- Per a poder fer aquest tercer dia, els divendres hi haurà la possibilitat de fer una sessió d’alta intensitat (HIT, o HIIT), però, tal i com ha de ser, DE NOMÉS 1/2 HORA. Aquesta sessió estarà també disponible alguns dissabtes a mode de “masterclas”.

5- Les corrents que seguim són: ioga, pilates, calistènia, “suspensió”, Hiit’s, “mètode natural”, i protocols funcionals: no especialització, “full body”. A partir de l’octubre anirem incloent en les sessions nous materials.

Per això, el divendres (i també algun dissabte) farem vinyasa-yoga, això és, una sessió més curta però més activa, on després de la deguda preparació, les postures s’encadenen de principi a fi.

Les quotes també tindran algunes modificacions que per als socis es faran actives a partir d’octubre, i per als nous clients ho seran ja al setembre.

1 classe setmana són 35 eur/mes (només per a fer ioga. O per a la classe de Hit dels divendres però només en cas d’estar practicant algun altre esport).

2 classes setmana són 55 eur/mes (només serveix per a fer una mateixa activitat, NO per a combinar NI per fer un dia de la setmana: classe normal + divendres: classe intensa)

En més d’una ocasió m’han demanat de fer ioga sense la vessant “espiritual”, degut a que en algun centre els hi enfocaven així (l’ambigüitat d’aquest “així” és clau). Aquesta demanda deixa entreveure alguns problemes que potser no són fàcils de resoldre.

En primer lloc, s’hauria de saber què significa “espiritual” per a cada persona… Què és per a tu? Segurament per a molts, no significa res. Com hereus de la modernitat i del programa il·lustrat, el nostre és un món que es creu no creient. Les respostes a les angoixes existencials ja no esperem que vinguin de la mà de la mitologia, ni de la religió, sinó de la ciència i la tecnologia. La nostra és, en gran mesura, «una societat fracassada en la seva funció antropològica d’orientació existencial» (Le Breton). Dit d’una altra manera, la responsabilitat de plantejar i respondre les grans preguntes es carreguen a les espatlles de cada individu. No només pel que fa a les qüestions transcendentals, sinó també en les polítiques: «busquem solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques» (Bauman).

Però pensar en fer ioga sense la “vessant espiritual”, és el mateix que dir: fer ioga sense ioga, és a dir, una contradicció. El ioga és espiritual perquè la seva finalitat última és aïllar l’esperit (puruṣa) de la matèria (prakriti); l’objectiu és soteriològic: l’alliberació (mokṣa) de l’ésser humà de les cadenes materials. Aquest no és un propòsit necessàriament religiós, almenys amb les connotacions que aquesta paraula té per a nosaltres. De fet, dins de les diferents corrents hinduistes, l’alliberació pot estar vinculada -o no- a alguna divinitat segons la secta o filosofia que l’interpreta. Generalment, fins i tot els “déus” estan tan atrapats com nosaltres.

Això no vol dir que fer ioga impliqui necessàriament haver de creure amb res de tot això. Hom pot prescindir de la filosofia i la tradició Índia. No obstant, el que sí és imprescindible, és que el “professional” que imparteix les classes conegui el millor possible què és i d’on ve aquesta infinitament rica (i moltes vegades contradictòria) disciplina. Resulta excessivament fàcil parlar de “xacres”, “energia” i qualsevol parauleta que soni “espiritual”, que li doni a les classes el toc exòtic que, en moltes ocasions, només amaga la ignorància més absoluta. És més, els estudiants i professors de ioga han d’estar molt atents als anacronismes i les transferències de conceptes occidentals que, de mans de la new age i la pseudometafísica, inunden classes i tallers de ioga.

No es fa estrany, dit això, que algunes persones surtin aterrides o desconfiades de l’empallegosa glossa utilitzada per apedaçar una sintaxi sense cap ni peus. El problema no és tant de desvincular el ioga de l’espiritual, sinó de que el que ens venen no té res d’espiritual. És més, si l’espiritual és intrínsec del ioga, no necessita fer-se evident, no cal vestir-lo o, millor dit, disfressar-lo. És aleshores que farem realment, de l’única manera possible, ioga sense “ioga”.

Estàs pensant en fer dieta? Quina idea en tens? Amb quina finalitat? Saps que antigament tenia relació amb l’espiritualitat, però que després es va tornar una pràctica secularitzada, és a dir, no religiosa? Has pensat mai que té que veure amb el control i la utilització externa (Deu o institucions) i després amb l’autocontrol induït (efecte panòptic: si la gent es sent observada, actua com s’espera que ho faci)?

La producció, publicitat i consum massius han portat a la creació d’un nou sentit del jo, un ego necessitat de validació, reconeixement i lloances contínues, a través la seva presentació pública en la qual el cos, el gest, l’argot, la roba, les marques i els ornaments que, com si fosim “targes de visita” amb potes, han de mostrar el nostre: “ser autèntics”.

I aquest sembla ser el problema, perquè com més ens esforcem per ser autèntics modificant-nos (cirurgia, entrenament, dieta, tatuatges, roba, etc.), més ens adonem que d’autèntics no en tenim res.

Estan de moda els vídeos de joves i grans fent malabarismes físics, tant en espais urbans com en gimnasos. Són, talment, espectaculars, si més no, dignes de La societat de l’espectacle (Guy Debord). No obstant, se’ns oblida que la majoria d’ells estan muntats per a que així sigui: el que és espectacular és la facilitat de fer que sembli espectacular. Aquest és un dels avantatges que ofereix la tecnologia de la imatge, que temps enrere només estava en mans dels cineastes, i avui dia en les de qualsevol que tingui un mòbil i connexió a la xarxa (qui no té aquesta possibilitat, no té accés a “existir”).

Realment, Internet ens ha ofert cert marge de llibertat d’acció comunicativa respecte l’antic model d’impremta o televisiu (Galàxia Gutemberg vs Aldea Global, Marshall McLuhan). El problema és en quin nivell situem l’acció: l’àgora és ara un Big Data (per sort, sembla ressorgir degut a la crisi, una nova mobilització social, talment un renaixement de l’àgora).

La xarxa s’estableix com a extensió del nostre sistema nerviós (Mcluhan), i el Facebook, amb “l’Estat”, els “episodis de vida” i la “línia temporal”, ens ofereix la possibilitat de configurar la nostra identitat, tan líquida o volàtil. Cadascú de nosaltres tria les imatges, vídeos i opinions que mostra, destriant-les per a que intervinguin entre allò que som i allò que re-presentem (conscient o inconscientment). Aquesta nova comunitat digital de germanor virtual segresta, almenys en part, l’experiència. I com que la tecnologia no està a l’alçada de la creativitat humana, és la humanitat que s’integra en la tecnologia reduint-se a màquina, “fent-se màquina” i, màquina contra màquina, no hi ha dubte, la computadora és molt superior (Agustín López).

Els exercicis hiperreals que veiem a molts dels vídeos que “naveguen” per la xarxa, estan justificats per la necessitat d’alliberar-nos d’una societat plena de falses promeses, i pel desig de mostrar la nostra desbordant creativitat (poiesis), però també ens fan oblidar d’activitats com la Dansa Clàssica. Ballarins i ballarines es mantenen “sense talls i sense trucs” en un flux d’acció on l’espectacular és que no sembli espectacular (potser per això tendeix a devaluar-se).